Promoció vivenda de "la Caixa"

 

 Habitació de matrimoni

 Habitació de convidats

 Cuina

"La Caixa" de defunciones

En momentos como este, entiendo a mi padre cuando quería pasar más tiempo conmigo.

Quería? (el niño habla desde el cielo, yace en sus brazos. Ya muerto)

Amen.

Madrid 1 - Barça 2

I.Newton

De petit, els meus companys de classe jugaven a futbol a la pista (recordo fins a tres cursos jugant a la vegada, amb els seus tres consecutius porters a la mateixa porteria). Sempre havia un nen, normalment el repetidor, que fotia uns "canyardus" de por i sempre es feia respectar pels més petits. Recordo també el company grassonet que s'emprenyava quan no aconseguia el seu objectiu i solia ser el que més faltes feia. Recordo els crits de  "Pásamela!" "Mia!" i la de "Gol de puntera no se vale!" quan es marcava un gol a "bocajarro" amb la punta del peu. Recordo els abrics amuntegats en un dels córners de la pista i algun jersei de xandall penjant d'una de les barres que subjectava el travesser de la porteria. Els entrepans mig començats i embolicats encara, al muret que delimitava les bandes del camp de joc. 

Les cares suades i vermelles dels nens. Les mirades inquietes dirigides al rellotge Casio, controlant l'hora d'entrada a la següent classe. Les noies arraconades amb els seus apunts, repassant per l'examen de Socials, però sense deixar de mirar de tant en tant al líder de cada classe. Sempre m'imaginava què passaria si es barallessin entre ells. Qui guanyaria?. Qui es convertiria en el líder absolut de l'escola?. Recordo les ratlles encreuades al terra de la pista, marcant cadascuna de les modalitats esportives que s'hi feien al centre i la porta enreixada i pintada de verd per on s'hi accedia als lavabos.

Mentre jo, recolzat en una de les tauletes de la sala de jocs, dibuixava en una cartolina Din A-3 de color negre un camp de futbol, hi dipositava unes pedres com a jugadors i fabricava una petita pilota de paper de plata del meu entrepà de pernil dolç.

La Playboy

Dicen que la Playboy es la revista masculína más leída en el mundo y que en ella aparecen las mujeres más imponentes del planeta. Bueno, también la que contiene los artículos más interesantes y mejor redactados, según mi Tío Claudio. 

De adolescente siempre me imaginaba en bañador, camisa de flores y con un combinado tropical en esas fiestas Playboy, organizadas en una gran mansión, junto a centenares de chicas en biquini sonrientes, piscinas de agua azul y 

Champagne del caro. 

Hoy he rozado el canto, he estado lo más cerca posible de esta nata...

Hoy he entrado en esta gran família, mi nombre en la Playboy!