Un tren ple, els seients tots ocupats, gent de peu, no hi ha lloc per moures, la gent es toca sense voler i es molesta. Un home de peu, xateja amb una suposada amant; al seu costat una dona està molt atenta al mòbil, també xateja amb un suposat amant. L'home trepitja sense voler a la dona i ella se'l mira amb cara de ràbia. Segueixen xatejant cadascú amb el seu mòbil. Ara és la dona qui li fot un petit cop de colze a l'home per marcar el seu espai. Fa calor i és normal que amb el tren tan ple sembli que la gent sobri i es molesti, però l'enfrontament per guanyar-se un millor espai entre l'home i la dona va més enllà del normal. Comencen a marcar-se amb mirades intimidatòries i copets de peu insolents, això sí, sense deixar de xatejar. La situació comença a ser insostenible: es molesten tant en aquell poc espai que l'odi de mort ja comença a fer acte de presència. Mentrestant, al xat de l'home s'hi poden llegir frases del tipus "et menjaria tota si estiguessis aquí, no pararia de follar-te en tota la nit" o altres de l'estil "estic totalment empalmat, et vull aquí, ara".
La dona, a la vegada, xateja d'una forma desmesurada, amb frases com "vull recórrer tot el teu cos amb la meva llengua" i inclús fa servir onomatopeies tals com "aaahh, aahhh, mmmm, ooohh..."
Tots dos xategen en un ambient carregat i molest, però en el seu univers privat.
.....
Hosti! Us imagineu per un moment que estan xatejant entre ells? Entre l'home i la dona presents en aquell tren, vull dir. En el món real enfrontats, però a la vegada, en el món cibernètic fotent-se un polvo! I tot al mateix moment! Això desplaçaria qualsevol teoria coneguda, com la d'Albert Einstein dedicat durant dècades a la investigació de l'espai-temps o a la més actual teoria de la Bilocació promoguda majoritariament per l'església. Teories posades a prova amb l'entrada de les noves tecnologies. Quina jugadeta quàntica no?
