Un mes sense actualitzar el blog és massa. Sí que és veritat que ha estat un mes boig en tots els aspectes i on les ganes d'escriure, gravar i editar han brillat per la seva absència.
Però en el meu cas concret, l'agost sempre m'ha afectat d'una manera especial. És un mes que em deixa sempre en fora de joc, m'hipnotitza de tal manera que sovint perdo el nord, en el sentit més literal de la paraula. Sense anar més lluny, fa una setmana vaig estar donant voltes pensant on cony havia aparcat el cotxe en un parking d'una platja del Maresme i vaig optar, desprès de 2 hores de recerca, per abandonar i agafar el tren cap a Barcelona. El més fort és que, de tornada i ja assegut al vagó, vaig recordar que en realitat no havia agafat el cotxe, més que res perquè actualment no en tinc.
Avui, a dia 31 d'agost i amb lluna plena, he volgut desafiar la meva física mental i m'he posat davant del blog...
... I evidentment s'ha confirmat la meva teoria.
- Prometo ser més constant en les entrades del blog.*
* Jo tenia un amic a BUP que parlava així a classe. Quan el professor ens feia una pregunta a l'aire i ell es sabia la resposta, la primera paraula la deia més forta per cridar l'atenció i ser el primer en respondre però, a mida que avançava la frase, anava baixant el volum per por a cagar-la.
