L'altre dia menjant a casa ens vam adonar que el sol es projectava en una de les parets a través d'una finestra i dibuixava una figura que minvava en qüestió de segons fins quedar-se en no res.
La vam anomenar posta de sol moderna, el conformisme urbà en la seva màxima expressió.
La melodia està extreta d'un fragment d'una cançó que es podrà escoltar en unes setmanes
al meu espai musical: http://isaknewton.bandcamp.com/
Recomano veure-ho amb els llums apagats i auriculars.
ptns!*
*podria haver ficat petons, però així queda molt més modern.
