I.Newton
Només arribar i estacionar la moto, el de seguretat m'expressa la seva felicitat perquè només li queden 90 minuts de guàrdia. Acaba parlant-me de com li va de bé la seva Scooter de 125, que justament està estacionada dos llocs més enllà de la meva.
La botiguera somriu quan li demano
l'entrepà més gran de pernil (tots estan exposats en un mostrador
justament al costat de les pastes de crema i els croissants de
xocolata).
La gent no mira, bada. És difícil
arribar fins la botiga. Pares, carros, nens, parelles i gent gran amb
bosses enormes impedeixen un pas lleuger. Gentada en un dia festiu.
Dos anglesos es miren els vins amb cara
de circumstàncies. Finalment pregunten. Busquen un vi català, els hi mostro dos, acaben agafant un altre.
Un home d'uns 45 anys amb un nen al
braç em saluda, recordant-me l'anècdota passada fa una setmana,
quan la sabateta esquerra del seu fill va quedar abandonada en un
racó de la botiga. Tens nens?, em pregunta.
Les parelles caminen contentes,
recordant el polvo que van fer ahir a la nit o imaginant-se el de
desprès de dinar amb l'excusa de la migdiada.
Des del Central Cafè se'm fa un gest
de: Et preparo un cafè? Jo responc gesticulant que millor desprès.
M'agraden els petits detalls inusuals.
Una parella jove ensopega amb un nen
d'uns dos anys. Ell li toca el cap i ella somriu mirant-lo amb admiració. Futurs candidats perfectes.
Un home amb certa coixera agafa dos
vins rosats i em pregunta si l'anirem tenint. Sempre!, li responc amb
un somriure. No cal dir res més.
Botiga plena. Botiga plena. Botiga
plena. Imatge d'una muntanya, un refugi, la pluja. Avui no vull
estressar-me. No s'ho mereixen.
Ja se perquè alguns els hi diuen que
són uns estirats. Es que realment van estirats, com si volguessin
tocar amb el cap al sostre! Una nena d'uns dotze anys li dóna una
bronca monumental als seus pares. Reclama atenció, la botiga de
llaminadures queda enrere.
Un home que em recorda a un altre passa
pel davant, el meu cap reconstrueix un record que romanava
emmagatzemat en la memòria.
Déu meu! Per un moment hi han més nens
que pares! La dona de llavis operats se'ls mossega mentre camina amb
soltura. Es sent com peix a l'aigua.
La nena estira a la mare quan aquesta
s'atura a la botiga de vins.
Xavier Trias s'atura davant de la
botiga, saluda a una noia que ve de la cafeteria i marxen plegats cap
a la zona de restaurants.
Un home alt, de color i amb rastes
passa acompanyat d'una dona que porta un nen amb carro. La cara d'ell
em sona. Músic, poder. Per què els centres comercials son els únics
establiments oberts els dies festius? No sabem passar un dia sense
comprar?
Una noia mal conjuntada de cuir mira
ampolles escoltant el seu iPod, un home sense educació i amb un nen
em pregunta per un vi que no tenim. Una parella de Madrid em
pregunten per un cava en concret i desprès de l'explicació es
mostren molt amables. Encetem una conversa de targetes falses i
robades amb final anecdòtic. Anem francament desconjuntats en
aquestes èpoques de l'any. Com es nota que encara hem de fer el
canvi de roba. Ara sí, s'accepta el cafè. Demà tots amb tratge, em
comenta una cambrera, és el dia internacional de "ponte traje"
difós pel Facebook. Com es pot ser pare i vestir tan hortera? Fàcil
sent del PP. Torna a passar l'home de color amb la dona i el nen.
Dedueixo que pel color de la criatura tots dos són els pares. Es
creuen dos senyors amb cadira de rodes i es miren. Es preguntaran per
què estan asseguts o simplement miraran el model de la cadira? Un
noi xiula mentre porta al seu nen al damunt carregat d'unes bosses
del Massimo Dutti. Si els carrets dels nens els sobrecarregues de
bosses cauen cap enrere. Una nena em fa un regal inesperat. Un home
vestit de negre i amb una bossa vermella passeja. Dos nois alts i amb
ulleres van direcció l'Fnac, una noia reclama un petó a la seva
parella que camina dos passes per davant. El comercial de l'Ing Direct mira
el seu mòbil mentre espera caçar algun client despistat. Una filla
vesteix igual que la seva mare. Una mare li canta el plou i fa sol al
seu fill.
